miércoles, 31 de octubre de 2012
lunes, 29 de octubre de 2012
Tequila - Salta
Salí de casa con la sonrisa puesta,
hoy me he levantado contento de verdad,
el sol de la mañana brilla en mi cara,
una brisa fresca me ayuda a despertar.
Yo digo...
La cuidad parece mi amiga,
hoy es mi día y nadie me lo va a arruinar,
las chicas de la esquina rien con picardía,
yo sé que es lo que quieren y se lo voy a dar.
Yo digo salta, salta conmigo, digo salta, salta conmigo,
salta, salta conmigo...
Voy por mi camino sin preocupación,
pasa la gente y me miran mal,
pero no me importa, a mí me da lo mismo,
hoy estoy alegre y tengo ganas de saltar.
viernes, 26 de octubre de 2012
Fem entrevistes en classe de valencià
Estem treballant el format de entrevista en valencià i li hem entrevistat a alguns mestres del cole.
jueves, 25 de octubre de 2012
viernes, 19 de octubre de 2012
miércoles, 17 de octubre de 2012
Thriller, una coreografía para halloween 2012
It's close to midnight
and something evil's lurking in the dark
Under the moonlight,
you see a sight that almost stops your heart
You try to scream
but terror takes the sound before you make it
You start to freeze
as horror looks you right between the eyes
You're paralyzed
'Cause this is thriller,
thriller night
And no one's gonna save you
from the beast about strike
You know it's thriller,
thriller night
You're fighting for your life
inside a killer, thriller tonight
You hear the door slam
and realize there's nowhere left to run
You feel the cold hand
and wonder if you'll ever see the sun
You close your eyes
and hope that this is just imagination,
girl!
But all the while
you hear the creature creeping up behind
You're out of time
'Cause this is thriller,
thriller night
There ain't no second chance against the thing with forty eyes,
girl
Thriller,
thriller night
You're fighting for your life
inside a killer, thriller tonight
Night creatures calling, the dead start to walk in their masquerade
'Cause this is thriller,
thriller night
And no one's gonna save you
from the beast about strike
You know it's thriller,
thriller night
You're fighting for your life
inside a killer, thriller tonight
AHJAJAJJAJAJA…
lunes, 8 de octubre de 2012
L'oroneta i Jaume I
L'ORONETA Y JAIME I
El rei En Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes, li va agradar el lloc i s'hi quedà. Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que les aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li: - No el faces allí… Les tendes són de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà… Però ella, com si res. Volia el seu niu allí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van nàixer les oronetes més vives que mai hàgeu vist. Ara, que la pobra oroneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquuits a centenars, a milers, i vinga entaforar-los a les boques de les oronetes, sempre obertes de bat a bat. Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava. - Atureu-vos -va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oroneta hi ha fet niu a la nostra fe i fins que no se n’haurà anada amb els seus fills la nostra tenda restara alçada. L’oroneta, que va entendre el que passava, voleià el cap del rei com agraint-li-ho i va retornar al niu on els petits badaven, però tota la seua vida se’n va recordar. I quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiera la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat. I quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit en la seua Crònica, perquè tothom ho sabera.
El rei En Jaume I volia conquerir el regne moro de València. Feia uns dies que el rei havia conquerit Borriana i tenia les tendes muntades a prop del poble, en una plana assolellada. Aquells dies precisament una oroneta va arribar-hi amb les seues companyes, li va agradar el lloc i s'hi quedà. Les tendes eren de colors molt vistosos; dalt els pals que les aguantaven volaven gallarets i al mig del campament hi havia la tenda reial, la més alta, la més bonica de totes. L’oroneta, de seguida, se’n va enamorar i construí el niu al pal del mig. Les seues companyes, passant i repassant, tot era dir-li: - No el faces allí… Les tendes són de roba… Qualsevol dia un cop de vent les arrabassarà… Però ella, com si res. Volia el seu niu allí, allí, aferrat al pal més alt de la tenda més alta, sota un gallaret groc d’or amb ratlles vermelles, com una flama. Així és que hi va fer el niu, hi va pondre els ous, els va covar i en van nàixer les oronetes més vives que mai hàgeu vist. Ara, que la pobra oroneta no s'hi veia de feina, caçava les mosques i els mosquuits a centenars, a milers, i vinga entaforar-los a les boques de les oronetes, sempre obertes de bat a bat. Mentre l’oroneta s’afanyava pel menjar dels fills, el rei En Jaume es disposava per avançar cap a València. Va eixir de la tenda amb el casc lluent al cap, la capa de viatge damunt les espatles i a punt per muntar a cavall, quan els servents van començar a desparar la tenda. Però la pobra oroneta, en sentir com sorollava el pal, va endevinar que tot aquell enrenou acabaria amb el seu niu i les seues oronetes. I començà a volar i xisclar… Aleshores, el vol desesperat de l’oroneta va fer que el rei alçara els ulls, i ell, que era rei, sí que se’n va adonar del que passava. - Atureu-vos -va dir als seus servents-. No despareu la tenda. Aquesta oroneta hi ha fet niu a la nostra fe i fins que no se n’haurà anada amb els seus fills la nostra tenda restara alçada. L’oroneta, que va entendre el que passava, voleià el cap del rei com agraint-li-ho i va retornar al niu on els petits badaven, però tota la seua vida se’n va recordar. I quan ho contava als seus fills, néts i besnéts quedava una miqueta somniosa, com si veiera la imatge del cavaller més gentil, alt i ben plantat. I quan el rei fou molt vell, va voler que aquest fet fora escrit en la seua Crònica, perquè tothom ho sabera.
jueves, 4 de octubre de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)